Truca'ns al: 662 097 657 / 931 527 281
Contacta'ns:
Tel. : 662097657 / 931527281
Truca'ns al: 662 097 657 / 931 527 281
Imagina que dins del teu cos hi ha un equip de bombers sempre alerta, a punt per apagar qualsevol petit foc que es declari. Ara pensa què passaria si el cap de bombers, l'encarregat de donar l'alarma i coordinar la resposta, de vegades estigués distret, no rebés bé els senyals de fum o no tingués prou «aigua» per actuar eficaçment. Els focs petits podrien continuar cremant sense control, oi? Una cosa molt semblant passa al nostre organisme amb la inflamació i un «superheroi» intern silenciós però increïblement important: el nervi vague. T'intriga? Continua llegint i descobreix la fascinant relació entre la inflamació crònica i el nervi vague, i per què entendre-la pot ser fonamental per cuidar la teva salut general.
Segur que has sentit a parlar de la inflamació. Normalment l'associem a una cosa visible: un turmell inflat després d'una torçada, la vermellor al voltant d'un tall... Això és inflamació aguda, i és bona. Però hi ha una altra mena d'inflamació, més sigil·losa: la crònica.
L' inflamació aguda és la resposta ràpida i necessària del teu cos davant d'una lesió o una infecció. És com l'equip de bombers arribant ràpid al lloc de l'incident: hi acudeixen cèl·lules immunitàries, es produeix inflor, calor, vermellor i dolor temporalment. El seu objectiu és eliminar la causa del problema (bacteris, cèl·lules danyades) i començar la reparació. Un cop complerta la seva missió, la inflamació aguda desapareix. És una amiga indispensable!
L' inflamació crònica, en canvi, és com un foc que mai no s'apaga del tot. És una resposta inflamatòria de baix grau però persistent, que pot durar mesos o fins i tot anys. El sistema immunitari continua enviant senyals d'«alarma» i cèl·lules inflamatòries, però sense una amenaça aguda per combatre. Amb el temps, aquest estat inflamatori constant pot començar a danyar els mateixos teixits i òrgans del cos, contribuint a una gran varietat de problemes de salut. És l'enemiga silenciosa.
Les causes d'aquest «foc latent» són variades i sovint es combinen:
A diferència de la inflamació aguda, la crònica no sempre dóna senyals obvis. Les seves manifestacions poden ser subtils i generals, com ara:
És important recordar que aquests símptomes poden tenir moltes causes, però la inflamació crònica sol ser un factor comú subjacent.
Ara, coneguem el «cap de bombers» de la nostra analogia: el nervi vague. El seu nom ve del llatí vagus, que significa rodamón, i li va perfecte! Perquè aquest nervi realment viatja per tot el nostre cos.
És el desè dels dotze parells de nervis cranials i el més llarg de tots. Neix al tronc cerebral i vaga cap avall, connectant el cervell amb gairebé tots els òrgans vitals del tòrax i l'abdomen: cor, pulmons, estómac, intestins, fetge, melsa, ronyons… És una autèntica autopista d'informació!
El nervi vague és el component principal del sistema nerviós parasimpàtic. Pensa en el sistema nerviós autònom (el que controla les funcions automàtiques) com un cotxe amb dos pedals: l'accelerador (sistema simpàtic, el de «lluita o fugida») i el fre (sistema parasimpàtic, el de «descans i digestió»). El nervi gandul és l'encarregat de trepitjar el fre. Quan està actiu, promou la calma, alenteix el ritme cardíac, afavoreix la digestió, estimula la relaxació… En resum, ens ajuda a recuperar-nos de l'estrès ia mantenir l'equilibri intern (homeòstasi). Un indicador de la bona activitat del nervi vague és una alta variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC), que mesura les petites fluctuacions entre batecs i reflecteix la capacitat del cos per adaptar-s'hi.
El nervi vague és el canal de comunicació més important entre el nostre intestí i el nostre cervell. Envia constantment informació sobre l'estat de la nostra digestió, la composició de la nostra microbiota intestinal i la presència de possibles “problemes” (com inflamació) des de l'intestí cap al cervell. I també porta ordres des del cervell cap a l'intestí per regular la motilitat, la secreció de sucs gàstrics i la funció immunitària intestinal.
Aquí és on la història es posa realment interessant. Els científics han descobert que el nervi vague no només detecta la inflamació, sinó que també juga un paper actiu a controlar-la! Aquest mecanisme es coneix com el «reflex inflamatori colinèrgic».
Les fibres nervioses del nervi vague tenen receptors capaços de detectar la presència de molècules inflamatòries (citoquines, com el TNF-alfa) que circulen pel cos o es produeixen als òrgans. Quan detecta aquests senyals de fum, envia una alerta al cervell.
En rebre el senyal d'alarma, el cervell processa la informació i, si cal, torna a utilitzar el nervi vague, però aquesta vegada en sentit descendent, per enviar una ordre específica a certs òrgans, especialment a la melsa.
Els senyals que viatgen pel nervi vague cap a la melsa estimulen l'alliberament d'una substància (acetilcolina) que actua sobre les cèl·lules immunitàries (macròfags) presents allà. que el foc està sota control, evitant que l'aigua causi més danys dels necessaris. nervi vague.
Si el nostre cap de bombers no està en plena forma, la seva capacitat per detectar el fum i donar les ordres correctes disminueix. Això és el que es coneix com un «sota to vagal» o una baixa activitat del nervi vague.
Quan el to vagal és baix, el reflex inflamatori antiinflamatori no funciona tan eficientment. El nervi vague no frena adequadament la producció de citocines proinflamatòries. Com a resultat, la inflamació de baix grau pot persistir i tornar-se crònica més fàcilment, ja que manca aquest mecanisme natural de control. Es creu que un baix to vagal està relacionat amb una major susceptibilitat a condicions associades amb la inflamació crònica i el nervi vague.
Diversos factors del nostre estil de vida poden influir negativament en l'activitat del nostre nervi vague:
La bona notícia és que podem adoptar hàbits que afavoreixin un bon to vagal i, per tant, ajudin el nostre cos a gestionar millor la inflamació:
La respiració diafragmàtica (abdominal) lenta (unes 6 respiracions per minut) és una de les formes més directes i efectives d'estimular el nervi vague i activar el sistema parasimpàtic. Dedica uns minuts al dia a fer-la.
Breus exposicions al fred (acabar la dutxa amb aigua freda, esquitxar-se la cara amb aigua molt freda) poden estimular el nervi vague. Comença a poc a poc i escolta el teu cos.
Aquestes activitats fan vibrar les cordes vocals, que estan connectades al nervi vague. A més, són divertides i redueixen l'estrès! Fer gàrgares també pot tenir un efecte semblant.
L'exercici físic regular, sense necessitat que sigui extenuant, s'associa amb un to vagal millor i beneficis antiinflamatoris. Caminar, nedar, ioga, tai-txi... tria el que t'agradi.
Conrear relacions socials positives, practicar la gratitud i experimentar emocions agradables també semblen influir positivament en el nervi vague.
Una dieta rica en fibra (fruites, verdures, llegums), aliments fermentats (iogurt natural, quefir, xucrut) i greixos saludables recolza una microbiota intestinal diversa, la qual cosa és fonamental per a la bona comunicació a través del nervi vague.
Des de la perspectiva quiropràctica, entenem que el sistema nerviós és el sistema mestre que controla i coordina totes les funcions del cos, inclosa la resposta inflamatòria.
L'enfocament quiropràctic se centra a detectar i corregir possibles restriccions o disfuncions en la mobilitat i alineació de les vèrtebres (el que anomenem subluxacions vertebrals). Creiem que aquestes disfuncions poden interferir amb el flux d'informació normal a través del sistema nerviós.
Encara que la quiropràctica no «estimula» directament el nervi vague ni elimina la inflamació de forma directa, en treballar per optimitzar la funció de la columna vertebral, busquem millorar la capacitat general del sistema nerviós per comunicar-se eficaçment. Un sistema nerviós que funciona sense interferències pot estar millor equipat per regular adequadament tots els processos corporals, incloent la resposta inflamatòria natural gestionada en part pel nervi vague. Es tracta de donar suport a la capacitat innata del cos per mantenir-se en equilibri.
La connexió entre la inflamació crònica i el nervi vague és un camp de recerca apassionant que ens revela la increïble intel·ligència del cos humà. Entendre que tenim un sistema intern dissenyat per controlar la inflamació i que hi podem influir a través dels nostres hàbits és molt poderós.
Cuidar el teu nervi vague és tenir cura de la teva capacitat natural per mantenir la inflamació a ratlla i promoure un estat de benestar general. Adoptar un estil de vida que inclogui una bona alimentació, maneig de l'estrès, exercici, descans adequat i assegurar una comunicació nerviosa òptima són passos fonamentals. Comença a conèixer i recolzar aquest increïble «vagabund» interior!
T'animem que et cuidis des d'ara, sense esperar a sentir-te malament o tenir diversos símptomes.
Aquestes són algunes de les respostes esperem resoldre els teus dubtes sobre la quiropràctica, per a més informació visita la nostra FAQ
Sí, molt segur. El ajustament quiropràctic actua sobre el sistema nerviós, amb la finalitat de permetre que la capacitat de recuperació del propi cos funcioni amb normalitat.
Són milions de pacients, de totes les edats i gran varietat de casos i severitat, que van al quiropràctic sense sofrir efectes negatius.
Per què? La quiropràctica té un excel·lent historial de seguretat, ja que evita procediments invasius.
Diversos estudis han demostrat que l'atenció quiropràctica és 250 vegades més segura que el tractament amb medicaments antiinflamatoris.
L'objectiu de la quiropràctica és permetre que l'organisme funcioni millor en tots els sentits.
Cada cèl·lula del nostre cos està regulada pel sistema nerviós central.
La quiropràctica se centra a corregir el que anomenem subluxacions vertebrals, que són interferències que es produeixen a nivell vertebral que impedeixen que l'organisme realitzi totes les funcions adequadament, per tant, impedeix que gaudim d'una salut òptima.
La gran majoria dels usuaris se senten millor, es recuperen més ràpid i minimitzen l'ús de medicaments i cirurgies.
Molts dels qui utilitzen la quiropràctica noten que gestionen millor l'estrès, tenen més vitalitat i gaudeixen més del dia a dia.
No. La quiropràctica és una professió sanitària complementària i diferent de la medicina (segons l'OMS).
S'estudia a universitats de quiropràctica especialitzades. El professional quiropràctic rep una formació mínima de 5 anys que garanteix la qualitat i la seguretat del servei que ofereix.
En els estudis de quiropràctica no s'estudia farmacologia ni cirurgia, però s'aprofundeix en l'estudi de fisiologia, anatomia, radiologia, neurologia i tècniques específiques manuals quiropràctiques.
Atès que a Espanya aquesta professió encara no està homologada, és molt important acudir a un quiropràctic “de veritat”.
Existeixen persones que s'aprofiten d'aquest buit legal per fer manipulacions a la columna vertebral sense els estudis superiors en quiropràctica.
Per aquest motiu, si busques un quiropràctic, et recomanem que consultis en la web de l'Associació Espanyola de Quiropràctica els professionals que sí que tenen el títol corresponent.
EIXAMPLE
SANT ADRIÀ
ARTICLES RELACIONATS
La importància de la dieta per reduir la inflamació crònica La inflamació crònica és un problema de salut que afecta moltes persones, però sabies
Els nostres pacients
T'oferim una oferta a la teva primera visita al nostre centre quiropràctic
Inclou:
